Tot comença el 10 d’octubre a Nova York amb la missió d’APVSA per entrar al mercat nord-americà, sols, però acompanyats dels nostres més característics i representatius caves, que semblen personificar-se i fer-nos companyia en els moments de llargs i esgotadors desplaçaments. Potser, sembla que els nostres caves tinguin una ànima pròpia i que amb el soroll provocat per les ampolles en moviment, vulguin comunicar-nos el seu entusiasme en començar la nostra aventura.

Nova York, una ciutat que ens enganxa rotundament cada vegada que creuem els seus carrers transitats, entre la bellesa de la cúspide de l’Empire State, l’imponent Flatiron Building, el laberíntic Rockefeller Center, la magnificència de l’Estàtua de la Llibertat, la interminable avinguda Broadway i el romàntic pont de Brooklyn, que va ser creuat per primera vegada pel president Chester Arthur, el governador Grover Cleveland i Emilie Roebling, esposa del fill de l’enginyer en cap del projecte. Va ser precisament gràcies a Emilie Roebling que es van finalitzar els treballs, fent front al masclisme imperant en l’època.

Aquí, en aquest entorn frenètic, cosmopolita i filantrop, el nostre equip va tenir l’ocasió de conèixer a molts distribuïdors … Els resultats? Molt bona acceptació per part de bastants distribuïdors, alguns quedant atònits per l’elegant i refinada sumptuositat i integració de les bombolles, altres més escèptics i amb dificultat per entendre com proposar el cava com a producte en la seva elaboració, complexitat i origen.

La segona parada va ser a la ciutat de Chicago, llar del vent, de la música blues, jazz i de gratacels. Mark Twain va escriure: “És impossible per a un visitant ocasional tractar de mantenir-se al dia amb Chicago. Ella creix i es desenvolupa més ràpid que les profecies relatives a ella”. Més d’un segle després, les seves paraules encara sonen molt reals.

Entre distribuïdors, influencers i blocaires ens vam sentir molt a gust i ben acceptats, veient encara més possibilitats d’entrada.

Després ens va tocar Miami, la bonica ciutat del relax i de la diversió, centre financer i cultural internacional.

Com que és un centre de vincles culturals i lingüístics entre Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i el Carib, també se l’anomena “la capital de les Amèriques”. Per Ernest Hemingway i Tennessee Williams va ser un lloc on estar tranquils i relaxats, gràcies al seu clima tropical i les seves platges caribenyes, però també una inspiració. No en va, Hemingway va escriure la seva única novel·la escrita als Estats Units, To Have and Have Not (Tenir i no tenir), en una preciosa caseta d’estil colonial espanyol.

Les dinàmiques d’entrada al mercat aquí han estat una mica més diferents. El nostre equip, molt motivat pels dies càlids i assolellats i la proximitat de la gent que va fer que aquesta ciutat es prengués un tros dels nostres cors, ha visitat molts restaurants i botigues especialitzades, en vista de l’elevat turisme de la ciutat. Armats de paciència i vigor d’ànim, amb la il·lusió i el fervor de qui sempre vol obtenir els millors resultats, ens emportem bones perspectives futures, a part dels records de tots aquells que van dedicar el seu temps a tastar i entendre els nostres productes.

Un viatge simplement inoblidable. El gènere humà ens intriga en la seva totalitat i complexitat. Vam gaudir del fet que la gent ens conegui, però encara més gaudim del privilegi de trobar a aquestes persones que per casualitat es creuen en els nostres camins, parlar amb ells no només dels nostres productes, sinó que també, per inclinació natural, de les nostres experiència, de les nostres vides…

El final de la verema és el final d’una gran tensió emocional.

Els raïms estan ara en els tancs, a punt per fermentar i sabem que ja és l’hora de netejar les eines utilitzades per collir i deixar-les reposar, durant un any, en un remot racó del celler i d’esbandir les caixes tacades de vermell, a causa a les pells del raïm negre collit. La recollida és un d’aquells instants que atura el temps i el marca. Finals d’agost, setembre i octubre són mesos de ritme frenètic i d’intensa labor. Els tractors desacceleren i transiten a pas lent i lineal creuant les carreteres principals. En aquesta època tot està concedit, fins i tot els conductors més exigents, són menys intransigents i pacients perquè, encara que de manera oculta i inexpressiva, els cors de les persones són sensibles a la bellesa i a la potència reveladora de la natura, que una altra vegada, ha delectat amb els fruits de la seva terra.

El final de verema és una festa i, al mateix temps, una actuació teatral impregnada de poesia. L’enòleg, amb la seva experiència, és el director d’orquestra d’aquesta gran “pièce” que ja arriba al final, i els viticultors i els tècnics són els ballarins d’aquesta pantomima, que, amb els seus moviments repetitius i agitats, arriben al moment apoteòsic : al final, l’enfrontament i la manifestació de l’evidència del que ha passat a les vinyes.

Avui en dia, diferentment del que passava antigament, en la imaginació col·lectiva el final de verema es viu com un moment de canvi: la prodigiosa transformació de matèria sòlida en líquid preciós, després de la fatiga per aconseguir-ho.

El celler ha tornat a la seva calma, les fermentacions avancen en una aparent immobilitat que amaga un profund misteri (és només al final d’aquest procés quan podem tenir una idea real de la collita), la vinya comença el seu merescut descans amb les seves fulles ja daurades , i la posta de sol avança cada dia més.

El treball responsable dut a terme pel nostre brillant equip, realitzat prèviament i destinat principalment a preservar la salut i el desenvolupament futur de les vinyes, ha permès recollir gran part del potencial productiu de les vinyes. Els raïms han assolit el grau correcte de maduresa, gaudint d’una bona salut: de fet, les mostres analitzades van ser considerades adequades per a la producció de vins bases brillants. El nostre celler ha obtingut una bona qualitat de Garnatxa, Macabeu, Pinot Noir i Xarel·lo, encara que la varietat Parellada ha tingut menor producció pel que fa la quantitat, mostrant-se, de totes maneres, ben estructurada i amb un bon potencial a desenvolupar.

La cultura hongaresa és una de les cultures més riques conegudes a Europa. Hongria és una nació que durant dècades ha estat supervisada per la influència soviètica, però avui en dia, alliberada d’aquesta pesada càrrega, és un país orgullós que vol mostrar al món la seva tradició i el seu folklore sense oblidar la magnificència del seu patrimoni cultural i artístic.

La missió, organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa i planificada per l’experta en Comerç Internacional Montse Llimos Torres, ha tingut bons resultats per a la nostra marca. A part del nostre equip també s’ha adherit a la missió d’investigació de mercat en terres hongareses un comercial de cafè Novell i una comercial de màquines industrials.

Cal tenir en compte que Hongria és un mercat molt difícil de penetrar. És un país estratègicament molt cèntric que confina amb Àustria, Croàcia, Romania, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia i Ucraïna i és molt important estar-hi present, però cal tenir en compte que a part de la seva situació política, Hongria és un país bastant proteccionista. Els sectors més importants per a ells pel que fa la importació són el sector secundari i terciari (maquinàries, serveis, tecnologia).

Pel que fa al sector del vi, cal destacar que en els últims anys Hongria ha experimentat un creixement gradual, però també una reducció del volum d’importacions i un creixement de les exportacions, sent un país de referència en el sector vitivinicola amb la seva producció de Tokaji. El govern hongarès i les mateixes empreses inverteixen en campanyes publicitàries i empren diferents mitjans per atreure l’atenció en els vins locals.

El factor preu per al mercat hongarès és decisiu i es considera que la relació qualitat-preu del vi espanyol és millor que la de l’hongarès, en aquest punt el vi espanyol és més competitiu i cal aprofitar aquesta avantatja. Una altra raó per la presència de vins espanyols, és el fet que augmenta considerablement l’oferta en un país on el vi és una beguda que tradicionalment forma part de la gastronomia. Els vins blancs que la nostra terra ofereix estan emergint en els últims anys comparat als consolidats vins negres, sobretot aquells de la denominació d’origen Rioja.

El cava és un producte una mica delicat de tractar, ja que allí es produeixen vins escumosos que proveeixen la major part del consum, ja que Alemanya i Àustria són els majors importadors.

De tota manera, el nostre equip d’exportació s’ha reunit amb diferents distribuïdors de la capital, proposant la seva marca i explicant de forma exhaustiva el portfoli de productes, les tècniques d’elaboració utilitzades i sobretot la seva visió i els seus valors empresarials.

Només ens queda esperar pacientment el seu feedback, després d’haver enviats productes nostres com a mostres!

A nom de tot l’equip d’exportació, donem les gràcies per l’atenció rebuda durant el còctel a l’hotel Zenit de Budapest en honor a la nostra presència a la missió. A Major Sandor de l’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Hongria que es va ocupar de l’organització de la nostra agenda amb professionalitat i paciència, l’analista de mercat Tibor i la consellera econòmica comercial de l’ambaixada d’Espanya a Budapest Susana de Ibarrondo i Guerrica Echevarria.