Aquesta setmana hem començat amb la poda de les vinyes, un procés importantíssim que determinarà la qualitat del raïm, i com a conseqüència la qualitat del vi de la següent collita. És per això que podem afirmar que la poda és una de les tasques més importants que es realitzen a les vinyes al llarg de l’any. Però … Què significa realment podar?

Es tracta d’un treball meticulós que consisteix en tallar les ramificacions del cep per evitar que creixi de forma incontrolada. El període per fer-ho va des de mitjans de novembre a finals de febrer (depenent de la zona i del viticultor). S’aprofita aquest període perquè és quan la vinya entra en recés hivernal, és a dir minimitza la seva activitat. L’objectiu de la poda consisteix a deixar un nombre òptim de gemmes per obtenir una bona qualitat de raïm a la futura collita.

Els ceps no són com estem acostumats a veure-ls a les vinyes. Realment és un arbust de llargues ramificacions que creix agafant-se a altres arbres i distribueix els seus fruits de forma totalment aleatòria. Per això, la poda és imprescindible per controlar la planta, però també en donar-li forma regulem la producció i assegurem una bona collita.

En definitiva, la poda és una de les operacions més importants per a l’obtenció posterior d’uns bons raïms, i un bon equilibri de sucres i acidesa en la maduració i definirà molts aspectes de la següent collita.

Mentre vam estar de viatge a Rússia, per promocionar la nostra gamma de Lacrima Baccus, vam decidir també enfocar-nos cap a Polònia, per buscar un importador.

Així que, vam carregar les piles per a la nostra recta final, i gairebé al final d’un any ple de sorpreses, novetats, il·lusions i potser decepcions, vam embarcar a l’avió cap a una altra aventura.

El nostre equip d’exportació, després d’una reunió d’equip sobre l’avaluació d’aquesta proposta, va decidir prendre en consideració la participació a la Fira Enoexpo de Krakow, en la seva 16 edició, a través de Prodeca durant les dates 7, 8 i 9 de novembre.

Com els temps de la fira van estar molt marcats, no vam tenir temps de visitar la ciutat, que, tot i que la coneixem molt bé, ens deixa cada vegada sense alè.

El primer dia ens vam adonar que l’afluència de públic era bona, amb una gran participació de clients finals, bloggers, periodistes, sommeliers, wine-Enthusiasts i restaurants. A través d’Acció es va realitzar un tast de Summum, al costat dels altres vins dels estands de Prodeca, dirigida al públic i, a part, a un prominent sommelier polonès.

El segon dia es va desenvolupar de la mateixa manera, al voltant de molts wine lovers i entusiastes del vi, vam estar agraïts i orgullosos de poder compartir els nostres productes amb gent que veritablement apreciava el cava, la nostra terra i el nostre patrimoni vitivinicultor.

Només el tercer dia ens vam adonar de l’alta afluència de visitants, entre ells importadors, alguns més que altres interessats en mostres de la nostra variada gamma.

La nostra reflexió està sense dubte relacionada a un aspecte molt personal, gairebé sentimental. Si pensem en quan va començar la nostra aventura fa alguns anys i on hem arribat, estem satisfets de la feina que a poc a poc anem desenvolupant.

Tot i els resultats, la fira no ha estat una meta. Ha estat un important punt de partida per al nostre celler, que es vol desafiar a si mateix cada vegada més. La demostració de les nostres accions substancialment les evidencien tots aquells que les reben en primera persona cada dia, i les comparteixen … els nostres clients, els nostres distribuïdors … i tots vosaltres.

És el moment de visitar Rússia, més concretament Perm que es troba en els vessants dels Urals i és considerada l’última ciutat d’Europa. Mentre el món sencer està segur que Europa acaba a Perm, els seus habitants estan convençuts del contrari: aquí tot just comença Europa.

Una barreja d’ètnies i trets somàtics diferents, tradicions contrastades. Perm, lloc de refugi del tsar Michail Romanov, una inspiració per Pasternak en el seu Doctor Zhivago on Perm s’amaga darrere el nom de la ciutat Jurjatin i també lloc dels gulags soviètics.

Cechov definia Perm molt avorrida i massa calorosa a l’estiu, nosaltres la vam definir molt fascinant, gairebé addictiva i al mig de dues Europes contrastades.

Perm ha estat en el passat un centre industrial molt important. Segons la llegenda local els habitants de la ciutat russa de Perm tenen les orelles salades. Com que és una capital industrial propera a algunes de les majors mines de metall i sal, es deia que els treballadors havien portat a Perm tants sacs de sal a l’esquena que se’ls havia quedat enganxada una capa salada a la pell.
No obstant això, des de fa alguns anys la ciutat s’esforça per desfer-se d’aquesta imatge de capital industrial de Rússia per obtenir un nou reconeixement: ser capital de cultura.

Però ens preguntem: Pot una poderosa ciutat industrial, plena de fàbriques i de boscos transformar-se en la brillant capital de literatura, música i art contemporani?
Els habitants de Perm estan segurs de les seves fortaleses i del seu patrimoni cultural, de manera que juguen tots els seus eixos. Llueixen amb orgull els seus déus de fusta o medallons de bronze d’ “estil animal”, reivindicant el seu avantpassat indígena.

Natalya Troyanova, Manager de les cadenes de supermercats Semya, ens ha regalat una oportunitat única, la possibilitat de conèixer la ciutat i els seus orígens, per després portar-nos a visitar els supermercats més grans de Semya, a diferents punts de Perm. Ens vam quedar sense paraula en veure que a cada 400 metres hi havia un supermercat Semya, gairebé tots oberts 24 hores. Ens vam quedar també parats en veure que aquesta Manager tan jove, ens dirigia un afecte especial i ens va ajudar de manera impecable en les nostres visites i màster class amb una dolçor i un amor per la seva feina extraordinària. La funció de la Manager Galina Aristova, era la més fonamental. Ella era com la directora d’un concert que té lloc en un meravellós teatre, ens marcava els temps i la durada de les nostres explicacions, a causa de la nostra atapeïda agenda. Una dona determinada, pragmàtica, que no es queda tranquil·la fins que no escolta l’última paraula de la nostra presentació, només en aquell moment es relaxa i llença un sospir d’alleujament.

La nostra presència va ser important pel que fa a la formació de l’equip de directius de les botigues sobre la cultura del cava, el seu origen, el seu procés d’elaboració, la seva comparativa des del punt de vista de l’elaboració amb altres productes en el mercat com els Schaumweine d’Alemanya i el Prosecco, les seves normatives reguladores i les seves classificacions.

Els russos solen ser sempre curiosos, sempre estan ben informats i prèviament preparats per a totes les situacions. Rússia és un país on la cultura i el fet d’aprendre són components centrals en la vida de les persones, només cal veure la quantitat de teatres i museus freqüentats per escoles amb nens molt petits.

Portem a terme les nostres presentacions servint-nos dels nostres materials audiovisuals, les nostres presentacions power point i molta diversió i empatia amb el públic d’auditors.
Semya és una referència, gairebé diria un estil de vida. La gent passeja pels carrers amb bosses ecològica de palla, com si se sentís representada per la filosofia d’aquest distribuïdor. L’equip de venda treballa amb moltes promocions, cuidant fins l’últim detall el seu ventall de productes.

Pel que fa a la promoció de vins i caves, disposen d’una carta online. El sommelier i expert Evgenij Sazonov al costat de Iúlia Shipiguzova s’ocupa de la decisió més important: escollir els vins. L’opció de tenir la carta online no és per res banal. Els consumidors tenen entre 23 i 50 anys i utilitzen de forma molt freqüent el mòbil i els ordinadors, així que prefereixen confiar en la tecnologia, evitant l’abús de paper i impactant menys sobre el medi ambient i evitant en tot moment incentivar l’abús d’alcohol.

Els caves preferits per als clients, segons un estudi de mercat, resulten ser els nostres Lacrima Baccus semi sec (les dones adoren els aromes dolços), Heretat de Lacrima Baccus i Summum brut i en totes les botigues, SEMPRE es troben en primera línia, de forma visible, tot un motiu d’orgull per al nostre celler.

Seguint el nostre programa vam visitar, amb molt ànim al cor i poc al cos, a causa dels -8 graus, dos restaurants exclusius de la ciutat que es diuen Chin chin i Gastroport, dos MUST de la ciutat.

Els assistents a les nostres presentacions es van quedar amb molt bones sensacions i, sobretot, amb feliços records de la nostra visita.

Aquest viatge a una ciutat potser oblidada per part dels turistes, ens ha obert els ulls sobre les diferents facetes de Rússia, sobre els seus habitants, grans amants de les bombolles i sobre el seu caràcter expansiu i càlid, no com el seu clima fred i penetrant. No podem esperar tant, volem tornar molt aviat i descriure més.

Tot comença el 10 d’octubre a Nova York amb la missió d’APVSA per entrar al mercat nord-americà, sols, però acompanyats dels nostres més característics i representatius caves, que semblen personificar-se i fer-nos companyia en els moments de llargs i esgotadors desplaçaments. Potser, sembla que els nostres caves tinguin una ànima pròpia i que amb el soroll provocat per les ampolles en moviment, vulguin comunicar-nos el seu entusiasme en començar la nostra aventura.

Nova York, una ciutat que ens enganxa rotundament cada vegada que creuem els seus carrers transitats, entre la bellesa de la cúspide de l’Empire State, l’imponent Flatiron Building, el laberíntic Rockefeller Center, la magnificència de l’Estàtua de la Llibertat, la interminable avinguda Broadway i el romàntic pont de Brooklyn, que va ser creuat per primera vegada pel president Chester Arthur, el governador Grover Cleveland i Emilie Roebling, esposa del fill de l’enginyer en cap del projecte. Va ser precisament gràcies a Emilie Roebling que es van finalitzar els treballs, fent front al masclisme imperant en l’època.

Aquí, en aquest entorn frenètic, cosmopolita i filantrop, el nostre equip va tenir l’ocasió de conèixer a molts distribuïdors … Els resultats? Molt bona acceptació per part de bastants distribuïdors, alguns quedant atònits per l’elegant i refinada sumptuositat i integració de les bombolles, altres més escèptics i amb dificultat per entendre com proposar el cava com a producte en la seva elaboració, complexitat i origen.

La segona parada va ser a la ciutat de Chicago, llar del vent, de la música blues, jazz i de gratacels. Mark Twain va escriure: “És impossible per a un visitant ocasional tractar de mantenir-se al dia amb Chicago. Ella creix i es desenvolupa més ràpid que les profecies relatives a ella”. Més d’un segle després, les seves paraules encara sonen molt reals.

Entre distribuïdors, influencers i blocaires ens vam sentir molt a gust i ben acceptats, veient encara més possibilitats d’entrada.

Després ens va tocar Miami, la bonica ciutat del relax i de la diversió, centre financer i cultural internacional.

Com que és un centre de vincles culturals i lingüístics entre Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i el Carib, també se l’anomena “la capital de les Amèriques”. Per Ernest Hemingway i Tennessee Williams va ser un lloc on estar tranquils i relaxats, gràcies al seu clima tropical i les seves platges caribenyes, però també una inspiració. No en va, Hemingway va escriure la seva única novel·la escrita als Estats Units, To Have and Have Not (Tenir i no tenir), en una preciosa caseta d’estil colonial espanyol.

Les dinàmiques d’entrada al mercat aquí han estat una mica més diferents. El nostre equip, molt motivat pels dies càlids i assolellats i la proximitat de la gent que va fer que aquesta ciutat es prengués un tros dels nostres cors, ha visitat molts restaurants i botigues especialitzades, en vista de l’elevat turisme de la ciutat. Armats de paciència i vigor d’ànim, amb la il·lusió i el fervor de qui sempre vol obtenir els millors resultats, ens emportem bones perspectives futures, a part dels records de tots aquells que van dedicar el seu temps a tastar i entendre els nostres productes.

Un viatge simplement inoblidable. El gènere humà ens intriga en la seva totalitat i complexitat. Vam gaudir del fet que la gent ens conegui, però encara més gaudim del privilegi de trobar a aquestes persones que per casualitat es creuen en els nostres camins, parlar amb ells no només dels nostres productes, sinó que també, per inclinació natural, de les nostres experiència, de les nostres vides…

El final de la verema és el final d’una gran tensió emocional.

Els raïms estan ara en els tancs, a punt per fermentar i sabem que ja és l’hora de netejar les eines utilitzades per collir i deixar-les reposar, durant un any, en un remot racó del celler i d’esbandir les caixes tacades de vermell, a causa a les pells del raïm negre collit. La recollida és un d’aquells instants que atura el temps i el marca. Finals d’agost, setembre i octubre són mesos de ritme frenètic i d’intensa labor. Els tractors desacceleren i transiten a pas lent i lineal creuant les carreteres principals. En aquesta època tot està concedit, fins i tot els conductors més exigents, són menys intransigents i pacients perquè, encara que de manera oculta i inexpressiva, els cors de les persones són sensibles a la bellesa i a la potència reveladora de la natura, que una altra vegada, ha delectat amb els fruits de la seva terra.

El final de verema és una festa i, al mateix temps, una actuació teatral impregnada de poesia. L’enòleg, amb la seva experiència, és el director d’orquestra d’aquesta gran “pièce” que ja arriba al final, i els viticultors i els tècnics són els ballarins d’aquesta pantomima, que, amb els seus moviments repetitius i agitats, arriben al moment apoteòsic : al final, l’enfrontament i la manifestació de l’evidència del que ha passat a les vinyes.

Avui en dia, diferentment del que passava antigament, en la imaginació col·lectiva el final de verema es viu com un moment de canvi: la prodigiosa transformació de matèria sòlida en líquid preciós, després de la fatiga per aconseguir-ho.

El celler ha tornat a la seva calma, les fermentacions avancen en una aparent immobilitat que amaga un profund misteri (és només al final d’aquest procés quan podem tenir una idea real de la collita), la vinya comença el seu merescut descans amb les seves fulles ja daurades , i la posta de sol avança cada dia més.

El treball responsable dut a terme pel nostre brillant equip, realitzat prèviament i destinat principalment a preservar la salut i el desenvolupament futur de les vinyes, ha permès recollir gran part del potencial productiu de les vinyes. Els raïms han assolit el grau correcte de maduresa, gaudint d’una bona salut: de fet, les mostres analitzades van ser considerades adequades per a la producció de vins bases brillants. El nostre celler ha obtingut una bona qualitat de Garnatxa, Macabeu, Pinot Noir i Xarel·lo, encara que la varietat Parellada ha tingut menor producció pel que fa la quantitat, mostrant-se, de totes maneres, ben estructurada i amb un bon potencial a desenvolupar.

La cultura hongaresa és una de les cultures més riques conegudes a Europa. Hongria és una nació que durant dècades ha estat supervisada per la influència soviètica, però avui en dia, alliberada d’aquesta pesada càrrega, és un país orgullós que vol mostrar al món la seva tradició i el seu folklore sense oblidar la magnificència del seu patrimoni cultural i artístic.

La missió, organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa i planificada per l’experta en Comerç Internacional Montse Llimos Torres, ha tingut bons resultats per a la nostra marca. A part del nostre equip també s’ha adherit a la missió d’investigació de mercat en terres hongareses un comercial de cafè Novell i una comercial de màquines industrials.

Cal tenir en compte que Hongria és un mercat molt difícil de penetrar. És un país estratègicament molt cèntric que confina amb Àustria, Croàcia, Romania, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia i Ucraïna i és molt important estar-hi present, però cal tenir en compte que a part de la seva situació política, Hongria és un país bastant proteccionista. Els sectors més importants per a ells pel que fa la importació són el sector secundari i terciari (maquinàries, serveis, tecnologia).

Pel que fa al sector del vi, cal destacar que en els últims anys Hongria ha experimentat un creixement gradual, però també una reducció del volum d’importacions i un creixement de les exportacions, sent un país de referència en el sector vitivinicola amb la seva producció de Tokaji. El govern hongarès i les mateixes empreses inverteixen en campanyes publicitàries i empren diferents mitjans per atreure l’atenció en els vins locals.

El factor preu per al mercat hongarès és decisiu i es considera que la relació qualitat-preu del vi espanyol és millor que la de l’hongarès, en aquest punt el vi espanyol és més competitiu i cal aprofitar aquesta avantatja. Una altra raó per la presència de vins espanyols, és el fet que augmenta considerablement l’oferta en un país on el vi és una beguda que tradicionalment forma part de la gastronomia. Els vins blancs que la nostra terra ofereix estan emergint en els últims anys comparat als consolidats vins negres, sobretot aquells de la denominació d’origen Rioja.

El cava és un producte una mica delicat de tractar, ja que allí es produeixen vins escumosos que proveeixen la major part del consum, ja que Alemanya i Àustria són els majors importadors.

De tota manera, el nostre equip d’exportació s’ha reunit amb diferents distribuïdors de la capital, proposant la seva marca i explicant de forma exhaustiva el portfoli de productes, les tècniques d’elaboració utilitzades i sobretot la seva visió i els seus valors empresarials.

Només ens queda esperar pacientment el seu feedback, després d’haver enviats productes nostres com a mostres!

A nom de tot l’equip d’exportació, donem les gràcies per l’atenció rebuda durant el còctel a l’hotel Zenit de Budapest en honor a la nostra presència a la missió. A Major Sandor de l’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Hongria que es va ocupar de l’organització de la nostra agenda amb professionalitat i paciència, l’analista de mercat Tibor i la consellera econòmica comercial de l’ambaixada d’Espanya a Budapest Susana de Ibarrondo i Guerrica Echevarria.

Aquest dissabte 15 de setembre va arribar el moment de la verema manual de la nostra Garnatxa negra. Una varietat de raïm de mitjana-primera maduració que destaca per la seva gran capacitat de resistència a temperatures extremes i d’adaptació a sòls pobres.

Una varietat molt versàtil que confereix bon cos i aromes primaris com els fruits silvestres, les nous torrades i les cireres negres, característiques que seran les protagonistes dels nostres futurs vins i caves.

Aquest any s’ha verificat una climatologia més atlàntica que mediterrània, amb els conseqüents problemes relacionats a aquesta situació. El míldiu, la malaltia més temuda pels viticultors que es dediquen a treballar les vinyes propers al mar, ha estat el problema més viscut i sentit a la DO Penedès. Pel que fa al nostre Celler Mont Marçal, hem hagut de rebutjar una part de la producció per seguir garantint el mateix nivell de qualitat i d’alts estàndards als nostres consumidors, prioritat indiscutible de la nostra empresa.

Les pluges de febrer i, sobretot de març, van marcar el microclima del Penedès. Les temperatures primaverals es van revelar més baixes del que és habitual i això es va convertir en un avantatge, alentint així la difusió de la malaltia. Però el míldiu avançava silenciosament sense mostrar les seves típiques senyals i, quan va tenir ocasió, va atacar amb severitat.

Actuant amb rapidesa, el nostre equip va poder extingir la plaga duent a terme una correcta planificació dels tractaments fitosanitaris i uns intensos treballs de maneig de vegetació.

El moment de la verema de la Garnatxa es decideix sobre la base de la maduració fenòlica, de manera que es va optar per aquestes dates i per una nit fresca i interminable en la que el nostre equip de tècnics va treballar frenèticament. Aquesta imatge de laboriositat se’ns quedarà gravada al cap, semblava que hi hagués una multitut de formigues esforçant-se ininterrompudament en grup perquè tot sortís el millor possible. Aquest és el moment en el qual ens juguem la feina d’un any i només en equip i amb una adequada planificació de les tasques, podem aconseguir els òptims resultats esperats.

El proper cap de setmana, al voltant del 22 de setembre, es planifica començar la recollida de la Parellada, de maduració més tardana. Una varietat de raïm de mida molt gran, amb espatlles molt marcades, baies homogènies i els aromes primaris de les quals són les notes de fruita blanca, destacant el cítric, i tocs florals. Com és habitual, la recollida s’efectuarà de forma manual i de nit, d’aquesta manera, gràcies a les baixes temperatures, la fermentació no comença sense el nostre control.

Verema significa fulles tremolants i tendents als colors de la tardor, colors daurats o ataronjats i cors encongits i esperançats. Amb el començament de la tardor i les primeres pluges, el sòl humit barreja les seves aromes amb les aromes del raïm madur. El vent escombra grans núvols blancs, que contrasten amb l’intens cel blau. L’ambient és alegre, la verema és una tradició que es repeteix cada any, amb l’esperit camperol inalterat, típic de la nostra regió.

El 2018 ha estat un any plujós sobretot a la primavera, més concretament durant el mes de març, on les dades marquen una alta pluviometria. Des del punt de vista agronòmic, el desenvolupament de les vinyes, iniciat sota els millors auspicis, va estar condicionat per un clima estrany alterat per les gelades, les pluges i la humitat. Per tant, serà l’any en què la capacitat del nostre enòleg marcarà la diferència en el resultat final.

La recent baixada de les temperatures ha ajudat a incrementar la bona qualitat del raïm i la seva maduració, després d’un llarg període d’excessiva calor. Això ha permès que el cicle de maduració s’alentís per assegurar així un bon desenvolupament de la verema.

Per les condicions meteorològiques que han patit les nostres vinyes es preveu una reducció de la verema, que no afectarà la qualitat. De fet, el raïm gaudeix d’un gran equilibri entre frescor i maduresa. L’estat fitosanitari es mostra òptim i esperem que dedicant els esforços oportuns i mimant cada gra del raïm amb el mateix afecte, aconseguirem excel·lents vins i caves. La collita, que va començar el 11 d’agost, sembla definitivament millor que l’any passat, on la sequera havia protagonitzat tota l’època de la verema.

Praga és la capital més bonica d’Europa de l’Est, una ciutat que ha renascut en els últims anys després de dècades de foscor.
El castell és el més destacable de la ciutat. Un majestuós edifici visible des de tots els racons de Praga que, al costat de la catedral (que es troba dins de les muralles del mateix castell), són un exemple important de l’arquitectura gòtica que caracteritza la capital.
Ens va sorprendre molt gratament la bellesa del Pont Carles. És el monument més famós de Praga en el qual trobem 30 estàtues situades a banda i banda, moltes de les quals són còpies ja que les originals es troben al Museu Nacional de Praga i a Vyšehrad ja que van ser construïdes a principis del segle XVIII. Un lloc impregnat de màgia, la llegenda explica que a la nit les seves estàtues cobren vida per cuidar els nens de l’illa de Kampa.

El nostre consell és deixar el mapa de la ciutat a l’hotel, alliberar la ment i perdre’t en la poesia dels seus carrerons, vivint plenament l’encant de la ciutat. Així ho va fer el nostre equip d’exportació, que a part de visitar al seu distribuïdor i als seus clients finals, es va perdre entre els antics carrers de la capital.

Vam visitar el nostre distribuïdor Alifea just per presenciar una degustació organitzada pels membres del seu wine club. Martin Bily, el propietari, és un veritable enòfil senzill, humil i amant de la qualitat. Martin sol organitzar activitats de degustació molt sovint amb un públic de 50 persones com a molt. Prefereix que sigui poca la gent en aquest tipus d’esdeveniments, d’aquesta manera el tracte és més proper, familiar, el tast té lloc sense por i hi ha oportunitat d’intercanviar opinions entre experts (i no tan experts) sense presumpció. L’esdeveniment es va organitzar de manera impecable. Dues taules, una a la primera planta i una altra a la segona, en què es van presentar els següents cellers amb dues referències de producte cadascun:
El nostre Lacrima Baccus, amb l’Heretat brut i Lacrima Baccus Brut Rosat, Pelins, I feudi di Romans, Bodegas Navajas, Domaine Schoffit, Bodegas volcanes de Chile, Domaine Joel Delaunay, Cave Pilot de Gallician, Peter Zemmer, La Smilla Gavi, Weingut Hoffranzen.

Vam tenir la possibilitat de conèixer a tots els convidats que es van sorprendre molt al veure el representant d’un celler un dia entre setmana, a Praga, a les 18.00!

Praga és una ciutat en expansió, molt cosmopolita i amb molt turisme. Martin només treballa amb nosaltres des de fa 4 mesos, però fa una òptima funció d’ambaixador de la marca, per la seva passió i fervor. Sempre té una copa a la mà i no es cansa mai de tastar, d’escoltar i d’aprendre i … Consultar òbviament al seu sommelier en tot moment. A ell li agrada fer les coses bé, fidelitzar els seus clients no només en tema de preu / qualitat, sinó també en crear moments màgics i experiències inoblidables i en mimar-los molt. Per això, l’equip d’exportació li dóna suport en cada moment i està convençut d’una duradora i consolidada relació amb el grup Alifea. De fet, tenim planificat un altre esdeveniment de rellevància a la ciutat el proper mes de setembre amb una assistència prevista de 1000 persones.

Rossorubino és una enoteca de la ciutat de Torí, al nord d’Itàlia, amb més de 1600 referències, amb especial interès pels vins de Piemonte. Des de 2003 aquest és el lloc de trobada per als qui els agrada gaudir del vi a Torí.

Torí és una ciutat juvenil i cosmopolita plena d’encant i sorpreses, no només per als turistes sinó que també per als residents. Capital de l’art, de la cultura i de la innovació, i amb el dinamisme d’una ciutat oberta a tothom, ens ofereix joies arquitectòniques i monumentals úniques en el seu gènere.

Serietat i professionalitat és el que es respira només entrar a la botiga. Els protagonistes d’aquesta freqüentada enoteca són l’Andrea, director artístic i gran coneixedor i seleccionador de vins, amant incansable del noble Pinot Noir de la Borgonya i del Barolo i Barbaresco de la Langa i Edoardo. És l’emprenedor pragmàtic, amb els peus a terra, que estima les bombolles i que, en secret, ens ha revelat que el nostre cava Lacrima Baccus s’ha convertit en el producte estrella de casa seva, l’acompanyant dels moments més bonics de retrobament i celebració amb els seus familiars. I això ens anima moltíssim!

La sensació que ens van donar va ser la de ser molt pioners i perseverants, de tenir grans projectes d’expansió i d’aconseguir-los, sens dubte, en un termini molt curt. Ens encanta la seva energia i la seva positivitat, la seva recerca de la millor qualitat i la seva capacitat d’adaptació al mercat.

Això ho demostra el fet que al maig de 2015, a part d’un restyling que ha actualitzat Rossorubino en una versió que avui en dia anomenaríem 2.0, l’equip ha decidit implementar una cuina de 30m2 on s’experimenten noves sensacions. El local fa, dels colors vius i del perfum de vins, part del projecte de creació d’un lloc on les emocions i les sensacions que porta el moment de la degustació estimulen els nostres sentits. Pissarres, jocs de llums i transparències i el color vermell de les parets s’integren amb el càlid calor de la fusta, creant així un ambient sobri i acollidor.

L’estructura de la botiga està molt ben estudiada i plantejada amb una subdivisió per tipologia, començant per les bombolles (champagne, spumanti, amb mètode charmant o clàssic, rosat i … clarament els nostres caves!). Segueixen els negres de Piemonte i aquells d’altres regions italianes com la Vall d’Aosta fins a arribar al sud amb Sicília. No oblidem dir que el centre de la botiga és un espai dedicat a les begudes espirituoses i als vins dolços.

Edoardo mai es cansa de difondre la cultura del cava a Itàlia. Ell, que ha viscut a casa nostra, té una gran consideració de les nostres varietats autòctones, de les nostres vinyes i dels nostres productes i, en general, gaudeix moltíssim en el seu temps lliure passant d’un cava a l’altre, tastant atentament i descobrint d’aquesta forma les diferències entre l’enorme ventall de productes que ofereix la denominació d’origen. Per aquesta raó, el dia 5 de maig, d’11.30 fins a les 22.00, va organitzar un seminari titulat “Parlem del cava, o millor, tastem-lo” presentant així la nostra gamma de caves i els de Gramona.

Motivats i molt satisfets d’aquest vincle tan profund que tenim amb ells, volem veure aviat tots els components d’aquest magnífic i dinàmic equip, assaborint el nostre cava confiant en els seus consells i deixant-nos portar pels seus maridatges i la seva cuina.

Fotos: visititaly.com, rossorubino.net